AMOR OMNIA VINCIT

Oktapodi, par Gobelins
by jedall

EUROPA SE ABURRE

UN CONTE PER ACABAR

Hi havia una vegada una dona que en sentir-se malalta va anar al metge i aquest després de preguntar-li pels símptomes i les sensacions la va auscultar.
En arribar a la palpació de l´estòmac el metge va posar cara d’haver trobat el que buscava i la dona va notar com si alguna cosa viva li botara dins la panxa. Li recordava un embaràs però l’ésser que sentia tenia ungles com un gat i se li enfilava com si vulguera menjar-se-la per dins.
Molt seriós el metge va donar la seua opinió: la dona duia un gripau a la panxa.
Com un gripau?- preguntà estranyada.
Sí- respongué el galé- un gripau lleig i fastigós s´ha instal.lat a dintre del seu cos.
I com el trauré? – preguntà plena d´angoixa.
De la mateixa manera que el va ficar dins, a poc a poc i quasi millor després de desfer-lo perquè ixca sense tant de dolor.
El metge, que era un savi famós i molt estimat pels seus pacients, li va explicar que el gripau s´havia format a dintre del cos alimentat per la ràbia que la dona havia hagut de tragar per no molestar als altres i per totes les coses que no li agradaven però no sabia com canviar.
Li va donar tractament i sobretot molts consells per desfer-se el més ràpid possible d´aquell intrús que li estava amargant l´existència. Li explicà que la ràbia no era un defecte de les persones “dolentes” sinò un tret humà natural, i que els més sensibles desenvolupen més que els que van per la vida creient-se el centre de l´univers i no veuen més enllà de la seua pròpia ombra.
Li va dir que s´esforçara per donar-li camí a la ràbia i que deixara d’autoinculpar-se d´allò que no era capaç de denunciar i que a manera de vòmit escriguera per tirar fora el que no era bo tenir dins.
Semblava mentida que després de més de quaranta anys la dona no haguera aprés el més important per a la vida: saber com mantenir la salut i no ficar-se malalt.
Finalment, i com a teràpia revolucionària, li va recomanar d´obrir un blog per deixar parlar el cor. I així les noves tecnologies es van convertir en prescripció facultativa.

Amb aquest post ,i abans del previst, comence les vacances del blog. Ha estat un any "dificil" i crec que és hora de dir adéu. Moltes gràcies als que heu estat pendents de les entrades del blog. Vos desitge sort i espere tenir l´oportunitat de tornar a aquest racó (de clàssiques i demés temes) que en juliol complirà tres anys d´existència.

NIT DE L´ART

Demà divendres dia 8 de maig es podrà gaudir a Castelló d´una nit dedicada a apropar-se a l´art.
És la tercera edició d´aquesta proposta cultural que permet des de les 20 hores fins a l´una del matí del dissabte l´entrada gratuïta als centres culturals, galeries d´art i espais culturals. En total són 25 els espais que s´ofereixen perquè el públic puga fer una passejada per la capital de la Plana.
A més hi ha actuacions musicals i teatrals i fins i tot un cicl´art, una ruta ciclista per descobrir l´art utilitzant un mitjà tan saludable com la bici.
Ací teniu una nota de premsa.

EXITOSO FINAL

La última obra incluida en el bono teatral de la temporada fue un verdadero broche de oro. "La abeja reina"llegó a Vila-real el viernes y nos trajo una pieza espectacular desde el elaborado y frondoso decorado hasta las interpretaciones impecables de los seis protagonistas.

Tuvo, como obra que se precie, referencias clásicas en las numerosas menciones al nombre científico de las plantas y una completa explicación del mito de Dédalo e Ícaro.

Además y como explica el director de la obra: hay paralelismos con «Hamlet»: «El hijo de Flora (Verónica Forqué) no acepta la realidad, como Hamlet no acepta el adulterio y ve que su madre le ha puesto a un espía para que averigüe lo que pasa con él». Estas similitudes se aprecian hasta en los nombres, ya que el personaje protagonista se llama Félix Humble, apellido que se aproxima mucho fonéticamente al nombre de Hamlet. El padre de Félix, un entomólogo, acaba de morirse, y el hijo se siente desarraigado ante el amor que hay entre su madre, Flora, y su amante, Luis Manero (Miguel Ángel Rellán). Según Narros, el personaje de Félix «empeora cuando descubre el adulterio de su madre».

A pesar de no ser propiamente una comedia, algunos diálogos resultan jocosos y Verónica Forqué vuelve a demostrar sus grandes dotes interpretativas.

MÉS CAFÉ

El proper dijous dia 30 d´abril i com ja vam anunciar fa temps es podrà gaudir d´una nova sessió de contacontes.

La primera va ser un èxit de participació i els assistents vam passar una estona molt divertida sentint les històries de Nelson Calderón.

Aquesta setmana li toca al valencià Domingo Chinchilla, que des de fa vora quinze anys es dedica a la narració per a públic adult.

UNA RECOMENDABLE LECTURA

Aprovechando la próxima celebración del día del libro quiero hacer una reseña del que recientemente he leído y que me parece muy recomendable. No tiene ningún componente especialmente relacionado con el mundo de las clásicas, pero es tan entrañable que creo merece ser conocido por cualquier persona interesada en la historia, en este caso la del siglo pasado.

Se trata de No se fusila de domingo y recoge las vivencias de Pablo Uriel . No es alguien conocido por su labor en el mundo de las letras sino un médico que vivió y contó su experiencia durante el inicio y transcurso de la Guerra Civil española. Fue prologado por el prestigioso hispanista Iam Gibson y vio la luz gracias al interés de los hijos de Pablo Uriel en recopilar lo que había sido una especia de diario personal de su padre.

Precisamente su hija Elena estuvo recientemente en nuestro instituto para hablar sobre su padre y las memorias recogidas en su libro.

TEMPS D´ABELLES

Amb la primavera i les primeres floracions ens arriben les abelles i el seu incessant treball de pol·linització entre la flor del taronger. A Vila-real a més ens arriba de la mà de Verònica Forqué “La abeja reina”. Es tracta d’una obra de l´autora Charlotte Jones que es podrà vore el dia 24 d´abril en dues sessions a l´Auditori: a les 20 i a les 23 hores.
La peça és una comèdia típicament anglesa traduïda per la pròpia Verònica Forqué que explicava en la seua estrena a finals de març d’aquest any que l’havia vista en Londres i havia quedat encisada per ella.
Esperem que nosaltres també quedem satisfets amb el treball en escena i almenys la temporada ens deixe un bon record ara que ja es tanca.

MAGIA POR AQUÍ

Aunque dice el refranero popular que nadie es profeta en su tierra, Yunke, el mago más internacional de nuestra provincia, tiene hasta un club de fans.

Su verdadero nombre es Salvador Vicent y nació hace treinta y cuatro años en la Vilavella (a muy pocos kilómetros de Vila-real). He encontrado en la red una entrevista que le hicieron hace un par de años para El País y en la que defiende lo maravilloso de la magia que hace ver como verdadero aquello que no lo es.

Este fin de semana Yunke y otros magos venidos de China, Francia o E.E.U.U. ofrecen su arte en diferentes recintos de la ciudad desde la que escribo. La programación viene detallada en este articulo de prensa provincial.