Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza als que vivim per aquestes terres és el fet de no apreciar el que tenim més a l´abast i quasi oblidar el valor que té.
Benicató és un clar exemple del que dic. Vaig visitar el jaciment unes sis vegadas durant els anys que vaig treballar a Nules i els alumnes gaudiren sempre de les explicacions de Vicent Felip, encarregat de les visites, que coneix a la perfecció el lloc i que fa nou anys va publicar un llibret on apareix la història de la vil.la: Ibers i romans al camp de Nules.
Una estimada ex-alumna, Sara Rios, fa menció del jaciment en un article publicat aquest mes en la revista de Radio Castellón. De segur que Sara va visitar les ruïnes amb mi i per desgràcia defineix el Benicató com un tresor romà en l´ oblit.
Sempre ho he conegut així, com un tresor oblidat malgrat haver estat declarat Bé d´Interés Cultural. Fa dos dècades que les administracions públiques es mostren desinteressades en donar-li a la vi.la el valor que té. Com que el Benicató es mereix el record en properes entrades detallarem més sobre el seu valor arqueològic.
2 comentarios:
Leí el artículo en la revista y me quedé con la curiosidad. Tengo ganas de conocer el yacimiento, pues por las fotos parece muy, muy interesante. Esperaré a leer tus otras entradas para ir bien documentada.
Molt bon article! S'hauria de potenciar molt més aquesta vil·la oblidada del Benicató. A hores d'ara s'ha abandonat, i per a poder visitar-la has de concertar cita amb temps amb el cronista del poble.
Publicar un comentario