viernes, abril 25, 2008

ELEGIT D´EUTERPE

El carrer Salvador està de dol. El més artista dels veïns ens va deixar ahir. Li deien José Ramón Sancho Vidal però per a tots era Sancho i per a mi el sinyo Ramón.
Tenia vuitanta-quatre anys però la vitalitat d´un jove més de la banda de música, a la que mai va deixar de pertànyer malgrat haver-se "jubilat" anys enrere.
La humilitat i la senzillesa eren senyes d´identitat d´aquest músic que va nàixer tocat per la musa Euterpe i que composava e interpretava les melodies sobretot amb el clarinet i que com diem ací "el feia parlar".
El màxim reconeixement com a virtuós de la música li va arribar l´any 2005 quan el vàrem acompanyar al
Palau de la Música de València on li varen fer un homenatge i li entregaren el guardó que du el nom de la musa "Euterpe". Però abans ha estat festejat en el seu poble i també en Betxí d´on va ser mestre i director de la banda durant anys. No se l´ha oblidat al poble veí i així ho hem vist avui quan representants d´aquella banda s´han unit als d' ací per a honrar-lo en l´hora de l´últim adéu.
La seua importància és tal que va merèixer que el reconegut compositor vila-realenc Rafael Beltrán Moner li dedicara una de les seues composicions i li posara el seu
nom de títol a un passacarrer.Parlar de Ramón Sancho és parlar d´una persona enamorada de la música que era estimat per molts no sols per la seua categoria com virtuós del clarinet sinò sobretot per ser una persona senzilla i propera a tothom.
Avui hem soterrat a un home del que encara es parlarà molt, i més ara que ell no ho pot impedir per la seua costum de passar desapercebut i sense donar-se importància.
Perquè s´ho mereix i de tot cor: “requiescat in pace".

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Personalment no el coneixia, però em consta que era molt volgut i un gran professional de la música. El text destila sinceritat i sentiment.

merche dijo...

Gràcies pel comentari.
El sinyo Ramón era un bon home i serà difícil oblidar-lo havent viscut tan a prop tota la vida.

Consuelo dijo...

Merche, m'acabe d'enterar per tu de la mala noticia. Coneixia a Ramonet de fa molts anys quan tocavem el clarinet colze amb colze en les ocasions en que ell venia a refor�ar a la banda de les Alqueries. Jo era una xiqueta i guarde molts bons records d'ell com m�sic i com estupenda persona que era. �REQUIESCAT IN PACE! i que toque el clarinet all� �n estiga. Consuelo.

merche dijo...

Hola, Consuelo, així que també coneixies a Ramón??. No ho sabia però és prou normal perquè ell no va parar mai de tocar i acudir allà on fora menester. Ha estat una lamentable perdua i la gent del món de les bandes ho sabeu perfectament.
Gràcies per seguir llegint el blog i pel teu comentari. Una abraçada.