Amb l´arribada de les festes de Sant Pasqual s´accentua a Vila-real el caos circulatori amb carrers tallats al trànsit i un munt de dificultats i perills per a aparcar i per anar d´un lloc a un altre.
Tot siga per la festa i pels bous! Perquè si hi ha uns clars protagonistes de les festes al meu poble eixos són els bous. No sé si serà pels antecedents minoics o per un irremediable gust pels “monstres perillosos”, el cas que tota la festa gira al seu voltant: les penyes que monten cadafals per a vore els ludi taurini i la ciutat que es converteix en una plaça de bous amb totes les molèsties que ocasiona eixa “metamorfosi”.
De vegades em pregunte si podríem sobreviure sense estes ancestrals costums taurines. ¿Com seran les festes en altres països que passen dels bous i a més consideren estes tradicions fora de lloc? I sense anar més lluny ¿com en altres ciutats de la península poden fer festa sense recórrer a la “festa nacional”?.
I em pregunte jo: qui disfruta d´aquesta festa? O a quants no ens agrada gens com es monta la festa? . Després d´admetre que els bous han de ser els que menys en gaudeixen ( amb la crueltat que es practica contra ells), tampoc ens beneficia als ciutadans que no volem contaminació de cap tipus: ni acústica (les colles i penyes es creuen que estan sols en el món), ni ambiental (les retencions dels cotxes per carrers tallats) fan abocar a l´aire molta més pol•lució del que cal.
I per acabar tampoc deu ser molt agradable per a les autoritats que ens han fet aplegar un tríptic que titulen: Ordenança municipal de convivència ciutadana on ens recorden que vivim en societat i que no podem (entre altres): pintar on ens vinga en gana, trencar, sacsejar i talar arbres, tirar papers fora de les papereres, perturbar la tranquil.litat ciudadana, en especial el descans nocturn….i una llarga ratafila d´obvietats que deixen de ser-ho més que mai en festes quan se suposa que la ciutat es torna boja i els que vivim en ella també. Sense respectar a les persones que treballen de dia i necessiten descansar de nit, a les persones majors que tenen dret a no participar del soroll que altres monten, als bebés als que se´ls priva de la qüotidiana tranquilitat.
Tot siga per la festa i pels bous! Perquè si hi ha uns clars protagonistes de les festes al meu poble eixos són els bous. No sé si serà pels antecedents minoics o per un irremediable gust pels “monstres perillosos”, el cas que tota la festa gira al seu voltant: les penyes que monten cadafals per a vore els ludi taurini i la ciutat que es converteix en una plaça de bous amb totes les molèsties que ocasiona eixa “metamorfosi”.
De vegades em pregunte si podríem sobreviure sense estes ancestrals costums taurines. ¿Com seran les festes en altres països que passen dels bous i a més consideren estes tradicions fora de lloc? I sense anar més lluny ¿com en altres ciutats de la península poden fer festa sense recórrer a la “festa nacional”?.
I em pregunte jo: qui disfruta d´aquesta festa? O a quants no ens agrada gens com es monta la festa? . Després d´admetre que els bous han de ser els que menys en gaudeixen ( amb la crueltat que es practica contra ells), tampoc ens beneficia als ciutadans que no volem contaminació de cap tipus: ni acústica (les colles i penyes es creuen que estan sols en el món), ni ambiental (les retencions dels cotxes per carrers tallats) fan abocar a l´aire molta més pol•lució del que cal.
I per acabar tampoc deu ser molt agradable per a les autoritats que ens han fet aplegar un tríptic que titulen: Ordenança municipal de convivència ciutadana on ens recorden que vivim en societat i que no podem (entre altres): pintar on ens vinga en gana, trencar, sacsejar i talar arbres, tirar papers fora de les papereres, perturbar la tranquil.litat ciudadana, en especial el descans nocturn….i una llarga ratafila d´obvietats que deixen de ser-ho més que mai en festes quan se suposa que la ciutat es torna boja i els que vivim en ella també. Sense respectar a les persones que treballen de dia i necessiten descansar de nit, a les persones majors que tenen dret a no participar del soroll que altres monten, als bebés als que se´ls priva de la qüotidiana tranquilitat.
Quina llàstima que la racionalitat es deixe de costat en arribar les festes i que els animals es facen amos dels carrers.
6 comentarios:
Jo tenia la secreta esperança que, tal com s'anara morint la gent major, s'acabaria el bou de carrer. Però no!! La gent jove recolza amb la seua massiva presència la perpetuació de la barbàrie. Ais!!
I seria genial poder plantar una denúncia col·lectiva per tot el mal que hem de patir per culpa de les festes. A vore si li cau una bona querella a l'Ajuntament com aquella del soroll de fàbriques. Que sempre aguantem els mateixos!!
Me parto con los barrios periféricos como El Pilar o El Progreso cuando reclaman que ellos también tienen derecho a ver el "bou per la vila". Por mí que se lo queden para siempre, a ver cuánto tardan en quejarse de la jodienda que es.
L'única explicació que se m'acut per als bous és que la podem veure com una herència minoica; però, al menys, es podria fer amb els bous el que feien els minoics, és a dir, pegar volantins per damunt d'ells i no fer-los correr per carrers i places, o embolar-los, a més de llançar-los objectes i fer-los patir de forma innecessària.
Aquesta pràctica comporta, a més, perill per a persones, suposa despeses de personal de protecció civil, ambulàncies i policia, causa molèsties pel tall de carrers i el soroll, a banda de, i açò és molt fort, suposar unes despeses enormes que servirien per a enriquir l'oferta cultural de les festes. Tot i ser d'un poble de gran tradició de bou al carrer, mai m'ha agradat (el de plaça admetria alguna defensa) i, contràriament al que semblaria esperable, com apunta anònim, la festa va a més, com ho demostra la massiva presència d'espectadors en concursos de ramaderies i retalladors.
Misteris de la humanitat.
A mí personalment tampoc m'agraden molt els bous i amés, pense que perjudica a moltes persones que viuen dins de la vila per el fet de contentar a uns quants.
Així que estic prou d'acord amb aquest post.
Un abraç.
Hola Merche!
Estic d'acord amb tu. Jo pense que fer sofrir als bous no té cap diversió i després les persones a qui l'han agafat el bou no s'han de queixar ja que se sap ells són uns animals perillosos. També crec que hi ha milers de coses millors per a gastar-se el diners.
Publicar un comentario