martes, noviembre 18, 2008

ELOGI ALS BONS ALUMNES (laus bonis discipulis)


En un món on prima la globalització i volen que tots siguem iguals, és hora de fer un reconeixement als diferents.
Després del revolt muntat per alguns alumnes que es van sentir al·ludits i maltractats en un post anterior, vull dedicar aquest als alumnes de la classe que compleixen amb els seus deures com a bons alumnes.

Malgrat que als d´altres generacions no ens ho digueren mai perquè complir en les nostres obligacions resultava “normal”, ací va el meu elogi:

“Hurra” als que apleguen a classe a l´hora perquè complixen el punt 4 del article 24 dels seus deures. (Publicat al D.O.G.V. el 9-04-2008)

“Hurra” als que tenen una actitud activa , participativa i atenta sense interrompre ni alterar el funcionament de les classes perquè eixe és el seu deure segons l´article 24.(apartat a) dels deures dels alumnes.

“Hurra” pels que realitzen les tasques encomanades pel professorat en l´exercici de les seues funcions perquè aquest deure també figura en l´article 24 (apartat d).

“Hurra” pels que realitzen l´esforç necessari en funció de la seua capacitat, per a comprendre i assimilar els continguts de les diferents àrees o assignatures. Açò és complir amb l´apartat “e” de l´article 24.

“Hurra” pels que respecten l´exercici del dret i deure a l´estudi dels altres alumnes” (apartat “f” de l´article 24, )

“Hurra” pels qui atenen les explicacions del professorat, manifestant esforç personal i de superació per traure el màxim rendiment. (Apartat “i” del mateix article 24).

I finalment un “HURRA” ben fort pels que respecten la dignitat de tots els membres de la comunitat educativa, especialment dels professors.(article 25)

6 comentarios:

Josico dijo...

És curiós vore com esperar que els alumnes facen coses òbvies, s'ha convertit en un mèrit total.
Quanta paciència heu de tindre!! [i què poc us ajuden alguns pares]

Josico dijo...

És curiós vore com esperar que els alumnes facen coses òbvies, s'ha convertit en un mèrit total.
Quanta paciència heu de tindre!! [i què poc us ajuden alguns pares]

SolraC dijo...

jajajaj quina indirecta mes ben tirada xD

Anónimo dijo...

Y un hurra también, para los alumnos que, sin comerlo ni beberlo parece que se encuentren en medio de una guerra entre profesores y resto de "compañeros", y que aquellos para "fastidiar" a éstos, en los momentos en los cuales se necesita más concentración -lease examenes- hagan comentarios sin venir a cuento, dejando mucho que desear su respeto hacia el resto del alumnado, que en honor a la verdad, son los que van a salir perjudicados, solo por el hecho de haberles "caido" en una clase complicada, y son nuestros hijos.
A la hora de calificar un examen a cada uno que le pongan la nota que se merezca, no hace falta interrumpir, los demás no tienen la culpa.
Un saludo, y sabes de corazón que muy respetuoso. Mª Jesús.

merche dijo...

Siento mucho lo que me cuentas, Mª Jesús. Cuando las cosas no van bien cada paso que se da parece que te acerque más al precipicio. Yo ya sabes que respaldo a los alumnos que quieren trabajar y también a los padres que les apoyáis. Quizá va siendo hora de que mostréis vuestra preocupación personalmente a quienes tienen posibilidad de encauzar el asunto. Yo me veo al borde de mis posibilidades. Gracias por leerme y por el apoyo. Ya sabes dónde me tienes si me necesitas.

Anónimo dijo...

I també un " hurra " per al professorat que a pesar de tot intentem complir en les nostres obligacions tot i que de vegades sembla impossible.Per " a pesar de tot" s´ha d´entendre tant l´actitud de certs alumnes com la passivitat davant de fets molt greus que estem patint tota la comunitat educativa per part de qui ja sabem( no se si dir-ho,igual m´envien un inspector)