domingo, febrero 08, 2009

IRENE JA ESTÀ ACÍ


El nostre departament està d´enhorabona. Tenim una nova incorporació (o millor dit, dues).

La primera (Maria) va arrivar dimarts per a substituir a la nostra companya Carmen que les darreres dues setmanes no ha pogut treballar i ha estat esperant el moment de ser mare.

La segona va arrivar fa quinze hores i li diuen Irene, és la filla de Carmen Ros i li va costar molt fer-se l´ànim de vindre al món. Tal vegada estava més calenteta dins i ha volgut retardar al màxim el començament d´aquesta gran aventura que és la vida.

Desitgem a la mare i la filla molta salut per l´etapa que comencen i tota la sort que es mereixen.

Que la xicoteta Irene, fent honor al seu nom, aporte harmonia i pau a la seua llar.

Moltes felicitats a Carmen i a Juanjo.

5 comentarios:

Ana Ovando dijo...

Me uno a los buenos deseos para toda la familia. Me encanta el nombre que han elegido para la recién llegada ;-)

bías dijo...

Irene, pau, sempre tan desitjada; supose que com aquesta xiqueta.

ὡς ὥρα ἐπὶ τῶν ὀρέων ὡς πόδες εὐαγγελιζομένου ἀκοὴν εἰρήνης.

Quam pulchri super montes pedes annuntiantis
et prædicantis pacem.

Enhorabona a la mare i al pare de la criatura.

La mare té nom llatí, el pare hebreu i la filla grec. Bé està això.

I, com tu bé dius, que el nom elegit siga signe de pau interior i exterior al si d'eixa família.

Ignasi i Pilar dijo...

Felicitacions a Carmen. Ens alegrem que Irene ja estiga entre nosaltres!
Molts besets a la mare i a la filla!!!

M dijo...

Felicitats a Carmen i com no a la menudeta Irene a la que tant l'hem fet patir en les hores que a pasat al nostre costat en la panxeta de la seva mare, que ens perdone si a voltes no ens hem portat com deuriem jeje...que ganes teniem de que estiguera entre nosaltres i ara sols ens queda una espineta que va ser no poder despedir-nos de qui ens ha estat aguantant durant tant de temps..Espere poder vore-les.
Un fort abras i un beset enorme per a Carmen i Irene.
Mónica.

Josico dijo...

Enhorabona als feliços papis d'Irene!! Segur que serà una xiqueta boníssima que no els farà gens de patir per a menjar, ni per a dormir, ni per a res. Bé... almenys així ho desitge. Que jo tampoc sóc l'Oracle de Delfos. jejej :-)