martes, mayo 12, 2009

UN CONTE PER ACABAR


Hi havia una vegada una dona que en sentir-se malalta va anar al metge i aquest després de preguntar-li pels símptomes i les sensacions la va auscultar.
En arribar a la palpació de l´estòmac el metge va posar cara d’haver trobat el que buscava i la dona va notar com si alguna cosa viva li botara dins la panxa. Li recordava un embaràs però l’ésser que sentia tenia ungles com un gat i se li enfilava com si vulguera menjar-se-la per dins.
Molt seriós el metge va donar la seua opinió: la dona duia un gripau a la panxa.
Com un gripau?- preguntà estranyada.
Sí- respongué el galé- un gripau lleig i fastigós s´ha instal.lat a dintre del seu cos.
I com el trauré? – preguntà plena d´angoixa.
De la mateixa manera que el va ficar dins, a poc a poc i quasi millor després de desfer-lo perquè ixca sense tant de dolor.
El metge, que era un savi famós i molt estimat pels seus pacients, li va explicar que el gripau s´havia format a dintre del cos alimentat per la ràbia que la dona havia hagut de tragar per no molestar als altres i per totes les coses que no li agradaven però no sabia com canviar.
Li va donar tractament i sobretot molts consells per desfer-se el més ràpid possible d´aquell intrús que li estava amargant l´existència. Li explicà que la ràbia no era un defecte de les persones “dolentes” sinò un tret humà natural, i que els més sensibles desenvolupen més que els que van per la vida creient-se el centre de l´univers i no veuen més enllà de la seua pròpia ombra.
Li va dir que s´esforçara per donar-li camí a la ràbia i que deixara d’autoinculpar-se d´allò que no era capaç de denunciar i que a manera de vòmit escriguera per tirar fora el que no era bo tenir dins.
Semblava mentida que després de més de quaranta anys la dona no haguera aprés el més important per a la vida: saber com mantenir la salut i no ficar-se malalt.
Finalment, i com a teràpia revolucionària, li va recomanar d´obrir un blog per deixar parlar el cor. I així les noves tecnologies es van convertir en prescripció facultativa.



Amb aquest post ,i abans del previst, comence les vacances del blog. Ha estat un any "dificil" i crec que és hora de dir adéu. Moltes gràcies als que heu estat pendents de les entrades del blog. Vos desitge sort i espere tenir l´oportunitat de tornar a aquest racó (de clàssiques i demés temes) que en juliol complirà tres anys d´existència.

7 comentarios:

Ana dijo...

¿Vacaciones? Eres una privilegiada :-)
Esperaré impaciente a que este rincón se vuelva a llenar de esas palabras tuyas tan cercanas.
Que pases un buen verano, amica.

merche dijo...

Hola, Ana: la verdad es que no soy yo la que está de vacaciones, es el blog. Ya sabes que el veraneo no es lo mío pero las circunstancias han hecho adelantar acontecimientos. Gracias por tus palabras, ex corde.

Mª Jesús dijo...

Deseo que no sea por nada grave.
Gracias por habernos hecho partícipes de tus desasosiegos e inquietudes durante este curso en el que hemos podido conocer los progresos de tus estudiantes.
Mil gracias por dejarnos entrar en tus clases por medio de estas tecnologías.
Me entristece personalmente saber que de momento, espero breve, no voy a leer tus artículos, noticias que nos haces llegar, los trabajos de los chicos y chicas de Fonaments, que me han enseñado nuevos significados y que me han arrancado alguna que otra sonrisa al leerlos.
Hasta el próximo curso. Un saludo muy, pero que muy afectuoso.
Que el próximo año sea mas llevadero de principio a fin. Saludos.

merche dijo...

Moltes gràcies, Mª Jesús. És molt gratificant que hages estat pendent dels blogs i que valores tan positivament el treball. Un abraç.

Josico dijo...

Em quede amb la promesa del teu "continuarà".
I amb els gripaus, fes-te una sopa o un risotto d'anques de granota.
En un món tan conformista i tan poca xolla, no estem per a perdre una veu crítica (que no criticona) i de seny.
Que tingues bon descans i fins aviat!! I'll miss you...

Alberto Ibàñez i Mesquita dijo...

Un relat molt bonic. El metge té tota la raó del món la salut és el primer, i el blog és una bona medicina a mi em funciona moltísim. Malgrat tenir dos punts de vista diferents en certs temes ,una veu critica sempre és d'agrair. Ginés també em va recomanar " No se fusila en domingo" i després d'assistir a la xerrada de la filla de l'autor me’l vaig comprar, tinc moltes ganes de poder començar a llegir-lo. Que tot vaja bé, una abraçada.

bías dijo...

Merche:
Ja sé que no continuaràs el meme que t'envie, però no podia deixar d'enviar-lo a un dels blogs que seguisc diàriament, tot i que confesse que haguera pogut fer més comentaris.
La paraula adéu està mal usada. Fins aviat m'agrada més.
Effugere non potes necessitates, potes vincere.