lunes, octubre 25, 2010

DE PRIMERA O EN PRIMERA?

Que l´equip de futbol està en primera divisió i a més en un lloc més que destacat no és discutible. Ara que també siguem de “primera” ja ho és més. Si alguna característica defineix una ciutat com important i moderna és la seua accesibilitat en transport públic i ahí “ens pilla el bou” de ple.
Anar a la UJI en transport públic suposa una inversió mínima de més de quaranta minuts des de Vila-real, quan anar en cotxe són deu o dotze. Això anant en tren, perquè en bus el viatge és d´una hora llarga. Els set o vuit kilómetres que ens separen de la capital de La Plana costen en aquest transport quasi quaranta minuts, i des de la parada fins a la UJI tens una bona tirada encara.
Altre exemple que demostra el nostre aïllament: la comunicació a València en tren té una durada d´ una hora o més. És a dir, que la velocitat mitjana a la que es va en ferrocarril des d´ací és de 60 kilómetres per hora. Si ho comparem amb els 120 que es poden alcançar per l´autovia, “només” costa el doble de temps. Els trens anomenats “civis” no inverteixen tant de temps perquè fan menys parades, però en funcionen molts pocs durant el dia.
Això anant cap al sud, perquè anar directament cap al nord (exceptuant a Castelló) és practicament inviable. Per anar a Tarragona o Barcelona has d´anar a agafar el tren a l´estació de Castelló.
Clar que a aquestos problemes de falta de transport públic competitiu i competent, podem afegir-ne d'altres. Divendres passat un veí de la Vila es va desplaçar fins a València en la seua inseparable cadira de rodes. A la tornada volia parar en l´estació del nostre poble i des de la Capital del Túria no tenien a bé permitir-li-ho. Alegant que en la nostra estació no tenim tampoc plataforma per baixar les persones amb minusvalia, només es pot baixar en Castelló. Per més que van intentar convèncer als funcionaris d´allà de que en arribar a Vila-real hi havia gent esperant al viatger del que parlem per ajudar-li a baixar del tren, s'imposà la “norma” i no consentiren en col.locar la plataforma perquè puguera pujar sense necessitar ajuda d´altres persones.
Com estem!!! Així que de primera??? Jo crec que d´això res: de poble, i... xicotet
.

2 comentarios:

Alberto Ibáñez i Mezquita dijo...

Merche, efectivament el nostre transport públic és deplorable. Vaig presenciar la discriminació cap a Hugo per anar amb cadira de rodes, i no entenc com la "burocràcia" pot primar sobre la Humanitat i el sentit comú.

merche dijo...

Lamente molt el que vos va passar en València. És vergonyós que no s´atenguen a les persones amb una poc de mirament, però a més pense que el fet ens fa plantejarnos altres problemes, com ara la penosa estació de tren que tenim al nostre poble. Ni pss subterrani, ni pas elevat per a les persones amb minusvalies. Tots ens juguem el tipo travessant les vies pel mig. Sé que a Nules (població molt més xicoteta que la nostra) una persona també amb problemes de movilitat va conseguir que es construira un pas per baix de les vies per a poder accedir a les dues andanes sense necessitat de terceres persones. Però nosaltres , per a què?? A qui se li ocorre agafar el transport públic en el que li costa arribar als llocs. A mi, per exemple, que no disfrute gaire de la conducció m´agradaria utilitza-lo, però és un luxe: has de tindre tot el temps del mòn per a desplaçar-te. Anar amb molta antelació, pel que puga ocòrrer, en fi que en esta societat i en este poble (o ciutat) ser ecològic és quasi misió imposible i si a més penses en les dificultats que poden trobar persones com Hugo, tens una sensació d´impotència i de pena difícil d´explicar.