LES CREUS DEL CARRER HOSPITAL

Hi ha qui pensarà que al carrer Hospital de Vila-real només hi ha una creu: la de la Plaça d´Aliaga. És normal si no es viu per aquella zona. Els que vivim en eixe barri sabem que com a mínim es pot parlar de tres creus més: una (gràcies a Déu) ja no la tornarem a “experimentar” fins d´ací quasi un any. Es tracta de les sorolloses festes que s´organitzen en honor al Crist de l´Hospital (almenys això diuen). No sé molt bé perquè, però es evident que hi ha un interès en promocionar les festes de barri cada vegada més gran per part de l´ajuntament: es pengen pancartes subvencionades des del consistori, l´alcalde i altres concejals acudeixen a sopars i dinars on comparteixen taula amb gent que no sé si coneixen..en fi, que la festa no para. D´un carrer a un barri i després a un altre. Les xarangues contractades per animar la festa han guanyat a pols el seu jornal: soroll a moltes hores i fins el diumenge últim passades les dotze de la nit donant-ne pel sac als veïns. Per no parlar de l´orquestra de la nit anterior que fins les quatre de la matinada va procurar que no poguérem dormir.
Però aquesta és la segona de les quatre creus que tenim els “afortunats” veïns del carrer Hospital. La tercera (que no menys important) es duu a terme dues vegades a l´any. S´anomena la fira de la tapa i ens afecta durant quatre setmanes (dues per cada festa local). El carrer es talla, no es pot aparcar i a més les olors i el soroll (cada vegada més potenciat, amb actuacions en directe) prenen tot el protagonisme. Els veïns ens convertim en les víctimes més directes d´unes molèsties difícils de descriure si no es viuen en directe.
L´última “creu” de la que vull queixar-me és possiblement la més dramàtica. La placeta del carrer Nules és per costum el lloc d´estada i esbarjo d´un grupet de gent que fuma (i no tabac) durant moltes hores cada dia. Igual canten, que criden, que riuen , que ploren...tot pot passar en els graons de la farola que tenim allí mateix. Quasi sempre són els mateixos, però en el grup hi ha de tot: dones, homes, gossos, fins i tot duen algun xiquet. I ací no passa res. No deu ser delicte res: ni prendre drogues, ni armar soroll, ni molestar a qualsevol hora, encara que siguen les tantes de la nit. Què hi farem?? En tenir futbol de primera i festes durant tot l´any sense parar, què volem més?? A qui l´importen les creus que patim els veïns del carrer Hospital, si estem en la UEFA???