NECESSITEM FONAMENTS

En primer de batxillerat una xicoteta part del professorat i un nombre també menut d’estudiants aprofundim en el significat de les paraules amb una assignatura anomenada “Fonaments lèxics de la Ciència i de la Técnica”. Tal vegada el nom siga una mica llarg i no suficientment transparent per deduir el que es planteja com a objectiu fonamental en ella: entendre el significat de les paraules.

És clara la necessitat d´una matèria com aquesta en un currículum on ja fa temps es van eliminar com assignatures obligatòries tant el llatí com el grec. Els deplorables resultats de les proves diagnòstiques per tot arreu demostren la manca de comprensió lectora de l´alumnat i també se’ns demanen receptes “màgiques” per solventar les deficiències detectades.

Resulta que ara als instituts hem d´ensenyar a llegir entenent el que es diuen els textos. Pensàvem els professors de secundària que això era un tema resolt en educació primària, però resulta que no. Tot és pura mecànica: començar a l´escola als tres anys, seguir fins als dotze a les escoles i passar als instituts per ensopegar amb l´ESO o en batxillerat. Mecànicament i per obligació massa alumnat va passant els cursos sense entendre el que fa, i després ens tirem les mans al cap perquè més de deu anys d´escolarització no ha aconseguit allò mínim: entendre el que es llegeix.

Ensenyar sense buscar les fonts, paraules sense referent en les llegues originàries: fracàs assegurat.

No hi ha sols exemples de que les paraules estan buides de significats per a l´alumnat. Aquesta setmana s´anunciava en premsa la possibilitat d´accedir a les entranyes de la nova biblioteca de Vila-real. Una pensava que quan es parlava d´un lloc tant recondit, es volia fer referència al dipòsit de llibres, no dic incunables, però sí antics o valuosos guardats com a tresors. Doncs no, les entranyes d´una biblioteca per als nostres governants locals són les parets buides, sense cap llibre. És clar que la paraula “biblioteca” s´ha privat del seu pertinent significat: ja no és el lloc on es guarden ordenadament els llibres, és un gran espai diàfan sense cap llibre.

Clar que per nomenar altra barbaritat del mateix estil, només cal observar els voltants de la futura (ja vorem per a quant) biblioteca: a banda de la profusa plantació del que serà una zona enjardinada, han alçat una barana que no sols encercla l’ edifici, sinò que a més inhabilita totalment les dues rampes d’accés i eixida d´un pàrking subterrani que es va construir abans que la biblioteca i que per diverses raons no s´ha arribat a utilitzar. El tema planteja un doble problema: un pàrking on no s´aparca, no és un pàrking, i una barana que talla completament l´accés a una contrucció subterrània és una obra a desfer (més prompte o més tard). Adjuntem fotos del despropòsit.

Clar que a Castelló buidar de significat les paraules o utilitzar les paraules abans de que tinguen valor real està a l´ordre del dia: no cal ni recordar el famós aeroport sense avions.

Les preses no són bones conselleres i les imminents eleccions fan cometre errors “lèxics” als nostres governants que no deuen patir molt en els càrrecs que ocupen, quan tenen tantes ganes de repetir en ells, inaugurant construccions a mig fer.

Contradient la dita: horror vacui, ací el que tenim és un amor vacui (amor a l´espai buit), que a alguns ens fica la carn de gallina, sobre tot si tenim el "vici" filològic d´anomenar les coses pel seu nom raonable, des de les arrels clàssiques que donen significat a les nostres llengües romàniques

.