Resulta com a mínim paradoxal que la mateixa setmana que en el suplement del diari el Mundo tractaven el tema de la sinceritat com a una teràpia aconsellable per al benestar mental haja assitit a dues conferències de dos psicòlegs que no han estat gens sincers a l´hora de donar títol a les seves intervencions.
Espere que la coincidència no vinga a confirmar les sospites de qui pensa que els psicòlegs ho són perquè busquen tractament per a ells mateixos.
Un títol tan atractiu com "El maltractament: una mancança d´amor?" es va convertir en una interminable lectura d´un manuscrit de més de vint fulls on a dures penes podies vore escrita la paraula amor. El seu lloc el va ocupar una enrevessada exposició de la visió de la dona al llarg de la història per part de filòsofs i psicoanalistes sobretot. Tan difícil ha de ser parlar de l´amor o del pseudoamor que ens envolta?.
En una època en que la primera impressió és determinant i la imatge vol ser-ho tot, no resulta estrany del tot el que ficant un títol atractiu ú ja tinga més de la mitat de la feina feta. Després convé deixar-se exhortar abans de dirigir la paraula: l´ encarregat/-da de presentar al conferenciant amb dificultat consegueix llegir el curriculum ple d´ honors, estudis i distincions que igual algú pensa són suficient excusa per a avorrir al pacient auditori.
Per molta llibertat d´expressió que es defense, hi ha altres termes que pareixen desapareguts de la conciència general: l´ètica del professional i la veritat com a motor de qualsevol acció. Serà demanar molt que quan es fique un títol el contingut de l´exposició s´adeqüe a les expectatives creades? No sé si en altres països s´acceptaria amb tanta "bondat" i submissió l´esforç de dedicar dues hores a escoltar allò que no esperaves sentir. Ah, serà per això pel que diuen que Spain is different ???
Espere que la coincidència no vinga a confirmar les sospites de qui pensa que els psicòlegs ho són perquè busquen tractament per a ells mateixos.
Un títol tan atractiu com "El maltractament: una mancança d´amor?" es va convertir en una interminable lectura d´un manuscrit de més de vint fulls on a dures penes podies vore escrita la paraula amor. El seu lloc el va ocupar una enrevessada exposició de la visió de la dona al llarg de la història per part de filòsofs i psicoanalistes sobretot. Tan difícil ha de ser parlar de l´amor o del pseudoamor que ens envolta?.
En una època en que la primera impressió és determinant i la imatge vol ser-ho tot, no resulta estrany del tot el que ficant un títol atractiu ú ja tinga més de la mitat de la feina feta. Després convé deixar-se exhortar abans de dirigir la paraula: l´ encarregat/-da de presentar al conferenciant amb dificultat consegueix llegir el curriculum ple d´ honors, estudis i distincions que igual algú pensa són suficient excusa per a avorrir al pacient auditori.
Per molta llibertat d´expressió que es defense, hi ha altres termes que pareixen desapareguts de la conciència general: l´ètica del professional i la veritat com a motor de qualsevol acció. Serà demanar molt que quan es fique un títol el contingut de l´exposició s´adeqüe a les expectatives creades? No sé si en altres països s´acceptaria amb tanta "bondat" i submissió l´esforç de dedicar dues hores a escoltar allò que no esperaves sentir. Ah, serà per això pel que diuen que Spain is different ???
3 comentarios:
O siga, que el senyor Bellido Pérez no va resultar com tu esperaves. Ja en portes dues, de conferències decebedores. O ets massa exigent o el personal que circula per ahí té manca de capacitat de comunicació i connexió. El que dius dels psicòlegs, és fort, no?
Déu de donar molta ràbia "perdre" dues hores, quan el temps avui és tan escás i important.
Si que dona ràbia perdre el temps. A més vaig fer anar a alumnes i un amic que van tindre que aguantar també la palissa. Ahir vaig vore a una altra persona que també va assistir i es queixava com jo.
Estic totalment d'acord , jo no havia anat a moltes conferències però crec que tampoc s'ha de tenir molta experiència per adonar-se del desastre que va ser aquesta i el gran aborriment que vam patir tots encara que ens servirà per a model del que no hem de fer nosaltres en la nostra. Espere que la pròxima siga millor i pugam traure dades mes "interesants" i altre tipus d'ensenyament.
Publicar un comentario