Parlar del teatre de Sagunt és parlar d´un tema a la vegada antic i nou. El Tribunal Suprem ha tancat després de 17 anys (que no són pocs) el conflicte judicial sobre la polèmica intervenció de Manuel Portaceli i Giorgio Grassi. La sentència desestima l´últim recurs presentat per l´ajuntament de Sagunt i ratifica el que havien dictat els tribunals, és a dir, que haurà d'alçar-se el marbre que cobreix la grada i tirar el mur de l´escenari fins una alçada d'1´20 mts.
Per a fer-ho tenen 18 mesos i de diners no cal ni parlar-ne. Por dóna pensar en els milions que pot pujar la nova rehabilitació. Clar que ben pensat com que paga la Conselleria de Cultura al ciudatà de a peu no li ha de preocupar, no?. Quan es va fer la polèmica reconstrucció manaven els socialistes i la inversió va ser molt elevada (els marbres venien de canteres de l´estranger) i malgrat que el resultat va ser com a mínim sorprenent pareixia que la modernitat i l´originalitat del projecte ho justificaven. Però van sentir-se molt prompte veus que clamaven al cel pel resultat de l´obra i començà el lent procés judicial.
Tots els anys abans d´anar als ludi Saguntini els comente als alumnes que van per primera vegada al teatre que aquest té un aspecte molt poc "clàssic", que s´ha perdut l´acústica d´abans però que s´ha guanyat molt en comoditat perquè abans seure als deteriorats escalons de la grada era un autèntic calvari.
És cert que s´han inventat un "frons scaenae" que sembla un paredó d´aïllament, que la graderia no té res a vore en el que hauria estat el seu aspecte original i que en altres teatres , com el de Mérida, han sabut respectar (malgrat el treball de rehabilitació).
Però diners van i diners venen com si no foren res ni de ningú i falta vore què passa quan s´intenten traure els marbres d´on estan colocats i si no s´acaba de perdre el que hi havia abans i que ara no sabem en quin estat de deteriorament se troba amb tanta obra i "desobra".
En el fons sembla que de nou són els politics els que fan i desfan a plaer.
2 comentarios:
Bon dia, Merche. M'entere pel teu blog de la sentència del suprem; mira si visc aïllat de la realitat. No sé què passarà amb el teatre romà de Sagunt. Mai m'ha agradat la restauració que van fer. Em sembla massa "intervencionista". Clar que algun polític deguere donar el vistiplau al projecte dels arquitectes restauradors. En aquests assumptes, caldria que hi haguera un ent apolític, format per experts que buscaran el millor en les restauracions, sense atemptar contra l'edifici original, però preservant-lo d'un posterior deteriorament. El que no s'ha de fer és perdre els encants i els mèrits que tinga l'edifici antic, ni posar a la vista dels espectadors el que mai va ser realitat. Però, fins i tot en aquesta espècie de comité d'experts hi hauria diferències d'opinió, ja se sap, quot homines tot sententiae. Bé, al menys, després no podríem dir que el partit en el poder ha "afavorit" el projecte de arquitectes amb simpatia per determinada ideologia. Altra vegada a desfer. Fer i desfer i el milions que es queden pel camí... qui els paga?
El sufrit contribuent que encara no té prou amb pujada de la llum, el gas, la carn, la gasolina, l'aigua, les assegurances, la roba, el pa, els ous, el cànon digital, els discos, els llibres, la llet, i l'entrada de l'euro (que tindrà els seus avantatges, però va disparar els preus amb l'errònia equivalència 100 pessetes = 1 euro).
Amb permís i demanant el perdó de Virgili: timeo politicos (civiles viros et mulieres) et promissa facientes.
Hola Merche!
La veritat és que des del meu punt de vista considere innecessari en estos moments rehabilitar el teatre, pense que pot resultar pitjor. De totes formes anirem abans, a l'abril.
Un abraç.
Publicar un comentario