viernes, diciembre 28, 2007

EDUCACIÓN: ASIGNATURA PENDIENTE

Ya se sabe que uno ve más problemas en su territorio de actuación que en otros, pero el tema de la educación en España es un problema cada vez mayor y lo que es peor sin vías de solución.
Por un lado tenemos los problemas por la falta de autoridad dentro del aula. Sobre este aspecto se hizo público recientemente un estudio elaborado el curso pasado por Enric Romero González, profesor de instituto y catedrático de pedagogia, en el que nada menos que el 80% del profesorado no se creía preparado para gestionar el aula.
También se hablaba de la baja autoestima laboral del docente suscrita por un 75'6 %.
El 59'9% del profesorado de secundaria considera además que trabaja en un entorno conflictivo.
Así las cosas y como corresponde a la demagogia política a la que estamos acostumbrados, el presidente del gobierno y otros altos cargos se han permitido el lujo de autoproclamarse "salvadores" de la cultura con un sistema educativo que es el hazmereir de Europa y que ha dejado probadas evidencias de su ineficacia.
Arturo Pérez Reverte muestra su malestar al respecto en un crítico artículo que se puede leer aquí y el profesor Luís Inclán en su blog ha dedicado variás entradas al mismo tema en las últimas semanas.

6 comentarios:

elgreco dijo...

L'educació, l'educació...
He llegit l'article de Pérez Reverte. És, com dir-ho, contundent, però té molta raó. Però, tot i que és cert que els canvis de sistemes educatius quan encara no s'han posat en pràctica (LOE per LOCE), o els canvis cada quatre anys (LOGSE, LOCE, LOE), o restar hores a assignatures per a donar-li-les a l'Educació per a la Ciutadania (una assignatura que tracta assumptes que són de l'àmbir familiar, amb un determinat tarannà ètic o moral), o fer passar a alumnes de curs amb tres assignatures suspeses, o permetre que un alumne de 1r de batxillerat curse assignatures d 2n (sense pensar en el que això suposa en l'organització d'un centre), no està tot el problema ahí.
Qüestions com l'abdicació de molts pares a la seua tasca educativa, la cria dels fills a base de regals, de molts sí i pocs no, de sucumbir als continus xantatges dels fills, la influència perniciosa de la televisió que presenta comportaments inadequats de joves o d'alumnes, menyspreu per l'estudi i l'esforç i supremacia de la imatge per damunt de les habilitats o la saviesa (burla de l'alumne estudiós, engany al professor, etc.) i una inquietant i quasi absoluta impunitat en aquells que cometen malifetes pels carrers (tirar fem, trencar papereres, pintar parets, xafar gespa, destrossar jardins i mobiliari urbà, anar amb bici per la vorera, no respectar semàfors) i que veuen que no passa res amb eixos comportaments, també tenen molt a dir en aquest assumpte.
Quan uns pares no dubten en gastar-se 100 euros en unes sabatilles esportives per al fill, però es queixen del preu dels llibres, alguna cosa passa.
Quan els alumnes arriben a l'escola o l'institut sense conèixer unes mínimes normes de comportament (dir les coses "per favor", dir "bon dia", tocar a la porta abans d'entrar, dir "gràcies", seure bé en una cadira, respectar el torn de paraula, respectar la gent major, tirar el fem a les papereres) alguna cosa passa.
Quan un país es paralitza per un partit de futbol i a la televisió aquest esport i altres ocupen hores i hores i la cultura i l'educació queden reduïts a hores marginals i a presència testimonial alguna cosa passa.
Quan els herois nacionals són futbolistes, toreros, cantants, concursants de programes de televisió vomitius o emètics i els investigadors, els estudiosos, els inventors han de fugir a llocs amb més futur, alguna cosa passa.
Perdona'm per la perorata, Merche. Només vull acabar amb una frase que hi ha com a subtítol del llibre Paideia de Werner Jaeger, i que encara no he esbrinat de qui és:
Λιμὴν πέφυκε πᾶσι παιδεία βροτοῖς

merche dijo...

Moltes gràcies pel comentari. Tens molta raó en el que dius i per molt que diguem en este tema sempre ens quedem curts, perquè l´assumpte clama al cel. Per òn ha de vindre la solució?? Esta és la qüestió que a mi més me preocupa perquè si ha de ser només política ho tenim clar.

elgreco dijo...

Efectivament, sembla que els polítics no tinguen massa interés per l'educació, quan aquesta està tan relacionada amb la política ben entesa.
Ja he trobat l'autor de la frase amb la qual tancava el meu anterior comentari, que en llatí seria: Omnibus doctrina portus est mortalibus (L'educació és un port per a tots els mortals).
És el comediògraf grec Menandre, al qual s'atribueixen moltes sentències. Aquesta pertany a les γνῶμαι μονοστίχοι o sentències en un sol vers i es poden trobar ací (http://www.gottwein.de/Grie/menand/monost_a.php) amb traducció llatina i alemanya.
Bon inici i continuació d'any 2008.

Magister-Διδασκαλος dijo...

Gràcies per la referència, Merche. Però més gràcies encara per fer-te ressó del problema.
La solució no la sé, però quan més s'en parli més possibilitats n'hi ha que algú comenci a esmenar el problema. És allò de la 'pressió social'.
Salutacions i bon cap d'any!
Lluís.

Ramon Torne dijo...

La solució no és difícil. Cal deixar ben clar i de manera unívoca, sense matisos la finalitat de l'ensenyament: a l'Institut s'hi va a estudiar. I prou. S'ha de simplificar el paper del professor i de l'alumne. No som animadors culturals, ni policies, ni psicòlegs per a tractar no sé quants transtorns que pateixen els alumnes... Aquell que no hagi de fer la feina en condicions que no vingu; i que el posin en el seu lloc corresponent: l'IES no ho és, no ens deixem enganyar. Si continuem "fent el doble paper" no anem bé.

Alberto Ibañez Mezquita dijo...

Sense cap dubte l'educació es un dels majors problemes de la nostra societat. Evidentment al institut es va a treballar, i a estudiar. Els professors no heu de fer ni de psicòlegs, ni molt menys de policies. Però hi pense que el institut es molt més, que un lloc d'estudi. És un lloc on la cultura és el més important, i hi ha que fer moltes més activitats, pense que el broch i llop ho esta aconseguint. La solució no te que partir desde cap ministeri, encara que la llei d'educació ( les lleis, ja que cada canvi de govern.. es canvi de llei) es ha de modificiar, la solució te que vindre per part dels alumnes i professors.