En una setmana dedicada en exclusiva al tema de la participació dels nostres alumnes en el certamen MEP s´havia quedat en el tinter la crònica d´una xerrada que va tindre lloc el passat dia 1 de febrer, organitzada pel Gavim.
Com ja vàrem anunciar en un post anterior la coneguda Rosa MªMateo es va desplaçar des de Madrid per a parlar sobre les dones d´ahir i d´avui. Els que la coneixíem perquè era la presentadora d´Informe Semanal quan nosaltres érem adolescents teníem ganes i una mica de curiositat per vore-la en directe. El seu cuidat aspecte no amaga els anys que han passat per a tots i la primera impressió és que està major però el tema és que no està sinò que és major. Ella mateixa es va encarregar de dir-nos que té seixanta-sis anys i que ja fa temps que està jubilada. Malgrat tot va resultar tindre una joventut mental i una agilitat en la parla que ja vullguera jo tindre a la seua edat.
És una dona encisadora i no sols per eixa veu acaramelada que ja coneixíem sinò sobretot per la humanitat i la naturalitat amb les que va desenvolupar una conferència-col.loqui on va insistir molt en els drets conquerits per les dones els darrers cent anys a Espanya i amb la importància de no deixar-los perdre.
Com si d´una pel.lícula es tractara va anar enganxant-nos al seu discurs i personalment vaig notar com si el sentit comú del que ens contava i l´objectivitat que demostrava en els raonaments la convertiren en molt més "ideal" del que ja ho era pels artilugis televisius.
Al final ens vàrem quedar a saludar-la i es va mostrar propera i afectuosa amb tots. Es va deixar fotografiar i amb l´ajuda d´Amparo, la nostra companya de l´institut, hem salvat l´única foto on se la veu tan activa i accessible com es va mostrar durant l´estona que vam compartir.
Com ja vàrem anunciar en un post anterior la coneguda Rosa MªMateo es va desplaçar des de Madrid per a parlar sobre les dones d´ahir i d´avui. Els que la coneixíem perquè era la presentadora d´Informe Semanal quan nosaltres érem adolescents teníem ganes i una mica de curiositat per vore-la en directe. El seu cuidat aspecte no amaga els anys que han passat per a tots i la primera impressió és que està major però el tema és que no està sinò que és major. Ella mateixa es va encarregar de dir-nos que té seixanta-sis anys i que ja fa temps que està jubilada. Malgrat tot va resultar tindre una joventut mental i una agilitat en la parla que ja vullguera jo tindre a la seua edat.
És una dona encisadora i no sols per eixa veu acaramelada que ja coneixíem sinò sobretot per la humanitat i la naturalitat amb les que va desenvolupar una conferència-col.loqui on va insistir molt en els drets conquerits per les dones els darrers cent anys a Espanya i amb la importància de no deixar-los perdre.
Com si d´una pel.lícula es tractara va anar enganxant-nos al seu discurs i personalment vaig notar com si el sentit comú del que ens contava i l´objectivitat que demostrava en els raonaments la convertiren en molt més "ideal" del que ja ho era pels artilugis televisius.
Al final ens vàrem quedar a saludar-la i es va mostrar propera i afectuosa amb tots. Es va deixar fotografiar i amb l´ajuda d´Amparo, la nostra companya de l´institut, hem salvat l´única foto on se la veu tan activa i accessible com es va mostrar durant l´estona que vam compartir.
3 comentarios:
Eixa imatge val molt Merche!
La veritat no vaig poder gaudir de tota la xerrada, no obstant això en escoltar-li unes paraules s'aprecia l'experiència i la facilitat per a expresar-se amb tantes taules.
Coses com aquestes no estaríen malament més a sovint.
Un abraç.
Mónica
La dona de l'esquerra també pot ser encisadora si s'ho proposa!
Publicar un comentario