En arribar festes Vila-real, eixa ciutat que vol ser coneguda en Europa i presumeix de tindre un equip de futbol reconegut per tot arreu, es converteix en una plaça de bous.
Carrers amb trànsit continu com és el de José Ramón Batalla (el Barranquet), i amb edificis tan importants com la seu de la UNED, es tallen a la circulació rodada col·lapsant altres vies urbanes.
No sols els cotxes pateixen incomoditats pels carrers intransitables, també els vianants ho tenen ben difícil per transitar i més des que en maig l´ajuntament va tindre a bé introduir en el programa de festes un “encierro pamplonica”.
Les voreres estan ocupades per les “barreres” i els que van a peu han de buscar com desplaçar-se envaint el carril dels cotxes i mirant de no ser atropellats.
Una demència col·lectiva s´apodera de la ciutat (vora els 50.000 habitants) que per el que es veu té un complexe de poble que no pot o no vol dissimular.
Què diferent el sentir d´altres alcaldies com la de Moncofa amb només 5.000 habitants en el cens de població i que proclama a veu en crit en el darrer concert que és una ciutat, i els que no som d´allí ens vàrem somriure. Clar que millor somriure que tindre ganes de plorar veient l’aspecte de plaça de bous en que es converteix durant aquestos dies Vila-real.
Carrers amb trànsit continu com és el de José Ramón Batalla (el Barranquet), i amb edificis tan importants com la seu de la UNED, es tallen a la circulació rodada col·lapsant altres vies urbanes.
No sols els cotxes pateixen incomoditats pels carrers intransitables, també els vianants ho tenen ben difícil per transitar i més des que en maig l´ajuntament va tindre a bé introduir en el programa de festes un “encierro pamplonica”.
Les voreres estan ocupades per les “barreres” i els que van a peu han de buscar com desplaçar-se envaint el carril dels cotxes i mirant de no ser atropellats.
Una demència col·lectiva s´apodera de la ciutat (vora els 50.000 habitants) que per el que es veu té un complexe de poble que no pot o no vol dissimular.
Què diferent el sentir d´altres alcaldies com la de Moncofa amb només 5.000 habitants en el cens de població i que proclama a veu en crit en el darrer concert que és una ciutat, i els que no som d´allí ens vàrem somriure. Clar que millor somriure que tindre ganes de plorar veient l’aspecte de plaça de bous en que es converteix durant aquestos dies Vila-real.
4 comentarios:
Quanta raó tens!! Ja podria ser veritat eixe rumor que corre per Vila-real que, quan superem els 50 mil habitants, haurien de suprimir els bous al carrer.
El bou a la plaça i qui vulga que vaja a vore'l allà, però que no trenque l'activitat d'una ciutat ja tan important com la nostra.
Que no som un poblet!! Que tallar certs carrers és l'embolic pare!! [i més tenint els accesos al centre com els tenim]
Veus, hi ha tradicions - com esta del bous - que vénen de tan lluny i son tan antigues, que ja no s'entenen avui en dia...ni pels mateixos estudiosos del ram!!
Jo de moment, continue a la platja del burriana :) Que passen primer les festes..
Plaça de bous en festes, desert a l'estiu i laberint tot l'any...
De tota manera, Moncofa no crec que siga un bon exemple a nivell urbanístic (una altra cosa és a nivell polític: el poble creix desmesuradament a la costa, els constructors se forren, els propietaris dels solars guanyen diners, l'Ajuntament pot gastar i malgastar, els ciutadans contents i a votar sempre al mateix... però eixe xollo s'ha acabat).
La tradició del bou en Vila-real és antiga, però afortunadament es va perdre amb el temps.
Llàstima que l'alcalde Batiste Carceller tinguera l'ocurrència de restaurar-ho. Imperdonable!!!!
Publicar un comentario