
Però ahí no acaba el tema: anar a peu pel poble és quasi una heroïcitat. Hi ha serioses dificultats per a caminar al carrer Sant Antoni, al carrer Sant Roc, al carrer Major, al carrer Compte Albai, a la plaça Major (no cal dir-ho)… i per als que no estem per a massa passejades resulta quasi reconfortant pensar que en cap lloc s´està com a casa.
Clar que això és un dir perquè com que al meu poble no li falta de res, va i resulta que en diversos terrats uns veïns han decidit ampliar la seua plantació de marihuana i campen per les altures de les cases del costat com si foren d´ells, conreant la planteta en qüestió i sense cap tipus de problema. Quan resulta que se n’adonen els veïns víctimes de l’acte delictiu (per violació de la llar i pel cultiu de la droga) resulta que els “cultivadors” els amenacen i diuen que buscaran al “delator” per venjar-se.
No cal parlar-ne de la por que s´apodera dels pobres veïns que veuen impotents com s´emporten les plantes però no es fa cap detenció ni res per l´estil per castigar als culpables. Conec alguna persona que fa dies que no dorm tranquila en el seu llit i té por d´eixir al carrer i topar-se amb els conreadors.
En quin país vivim? Qui vetlla pels interessos dels ciutatans? Per la seua seguretat? La falta d´honradesa s´apodera per tot arreu: els polítics malversen els diners públics (el pressupost de la penosa plaça s´ha quintuplicat), els traficants de droga fent-ho de forma descarada sense que la justícia o l’orde faça res al respecte.
Per favor que paren este tren que jo me’n baixe abans d´arribar al precipi…
3 comentarios:
Les persones honrades estem indefenses davant de la justícia!! Tot està a favor dels delinqüents!!
De vegades és cert que ens invadeix la impotència quan veiem que els dolents viuen bé i en la més absoluta impunitat i les bones persones han de patir la burla, el mensypreu i l'amenaça, a banda de la indefensió, com molt bé diu Josico, per part dels poders públics.
És assumpte vell: només cal llegir el llibre de Job.
Tal vegada la constatació de què als dolents els va bé en aquesta vida i els honrats pateixen va ser la base de la idea d'immortalitat; si en aquesta vida no hi ha justícia, a la força cadascú rebrà el que mereix en una altra i, a més eterna.
Són certes les afirmacions que fas al últim paràgraf... i en podríem fer més, però de vegades cal llegir les Meditacions de Marc Aureli, reflexionar sobre elles, fer uns exercicis d'inspitació i respiració, tal vegada caldrà que renunciem una miqueta al nostre gust pel rigor, l'honradesa, l'ordre, la neteja, les coses ben fetes; és possible que hagem de tancar els ulls davant d'alguna cosa i seguir endavant.
Mira que em costa dir açò!, a mi que sempre m'han agradat les coses que he esmentat, com crec que a tu, però els temps no estan per a dir les veritats, ni tan sols, i per desgràcia, per a la correcció fraterna.
Darrers exemples de persones agredides per haver intentat defensar a d'altres o per tractar de fer justícia ens ho demostren.
Que la nostra consciència quede neta i que nosaltres actuem d'acord amb els nostres principis; el que fan els altres cada vegada està més lluny de nosaltres corregir-lo.
Gràcies, amics, per les vostres paraules. La sensació d´impotència se´ns apodera i a una no li queda més eixida que escriure algo del que pensa.
Publicar un comentario