lunes, octubre 20, 2008

MILLOR EN CASA?

Com que les coses sempre poden empitjorar la setmana ha començat en el poble amb més “mogudes” de les que venen sent habituals. No teníem prou amb la plaça Major (tres anys llargs d´obra) que cada vegada que passes per allí més lamentes l´aspecte que va adquirint, que ara no es pot accedir al parking que hi ha baix i que ha estat el causant del despropòsit de plaça que han deixat fer els nostres polítics .
Però ahí no acaba el tema: anar a peu pel poble és quasi una heroïcitat. Hi ha serioses dificultats per a caminar al carrer Sant Antoni, al carrer Sant Roc, al carrer Major, al carrer Compte Albai, a la plaça Major (no cal dir-ho)… i per als que no estem per a massa passejades resulta quasi reconfortant pensar que en cap lloc s´està com a casa.

Clar que això és un dir perquè com que al meu poble no li falta de res, va i resulta que en diversos terrats uns veïns han decidit ampliar la seua plantació de marihuana i campen per les altures de les cases del costat com si foren d´ells, conreant la planteta en qüestió i sense cap tipus de problema. Quan resulta que se n’adonen els veïns víctimes de l’acte delictiu (per violació de la llar i pel cultiu de la droga) resulta que els “cultivadors” els amenacen i diuen que buscaran al “delator” per venjar-se.
No cal parlar-ne de la por que s´apodera dels pobres veïns que veuen impotents com s´emporten les plantes però no es fa cap detenció ni res per l´estil per castigar als culpables. Conec alguna persona que fa dies que no dorm tranquila en el seu llit i té por d´eixir al carrer i topar-se amb els conreadors.
En quin país vivim? Qui vetlla pels interessos dels ciutatans? Per la seua seguretat? La falta d´honradesa s´apodera per tot arreu: els polítics malversen els diners públics (el pressupost de la penosa plaça s´ha quintuplicat), els traficants de droga fent-ho de forma descarada sense que la justícia o l’orde faça res al respecte.

Per favor que paren este tren que jo me’n baixe abans d´arribar al precipi…

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Les persones honrades estem indefenses davant de la justícia!! Tot està a favor dels delinqüents!!

Anónimo dijo...

De vegades és cert que ens invadeix la impotència quan veiem que els dolents viuen bé i en la més absoluta impunitat i les bones persones han de patir la burla, el mensypreu i l'amenaça, a banda de la indefensió, com molt bé diu Josico, per part dels poders públics.
És assumpte vell: només cal llegir el llibre de Job.
Tal vegada la constatació de què als dolents els va bé en aquesta vida i els honrats pateixen va ser la base de la idea d'immortalitat; si en aquesta vida no hi ha justícia, a la força cadascú rebrà el que mereix en una altra i, a més eterna.
Són certes les afirmacions que fas al últim paràgraf... i en podríem fer més, però de vegades cal llegir les Meditacions de Marc Aureli, reflexionar sobre elles, fer uns exercicis d'inspitació i respiració, tal vegada caldrà que renunciem una miqueta al nostre gust pel rigor, l'honradesa, l'ordre, la neteja, les coses ben fetes; és possible que hagem de tancar els ulls davant d'alguna cosa i seguir endavant.
Mira que em costa dir açò!, a mi que sempre m'han agradat les coses que he esmentat, com crec que a tu, però els temps no estan per a dir les veritats, ni tan sols, i per desgràcia, per a la correcció fraterna.
Darrers exemples de persones agredides per haver intentat defensar a d'altres o per tractar de fer justícia ens ho demostren.
Que la nostra consciència quede neta i que nosaltres actuem d'acord amb els nostres principis; el que fan els altres cada vegada està més lluny de nosaltres corregir-lo.

merleta dijo...

Gràcies, amics, per les vostres paraules. La sensació d´impotència se´ns apodera i a una no li queda més eixida que escriure algo del que pensa.