EMPAR MOLINER ESCRIU SOBRE ELS NOUS "CENTAURES"

M´ha paregut tan original que he copiat l´article d´opinió que apareix avui en el "Avui".

BARCELONA COM TESSÀLIA

Segons la mitologia grega, els centaures eren uns éssers meitat home i meitat cavall. Un dos en un, vaja. S’alimentaven de carn crua i tenien uns costums no gaire refinats, sobretot si havien begut. (No oblidem que van ser convidats al casament del rei dels lapites i només arribar ja van provar de violar la núvia i les convidades). Ah, quins temps, els de l’Olimp...

Però ara és possible reviure tota l’esplendor de l’antiga Tesàlia sense sortir de Catalunya. Només hem de fer un passeig per Barcelona. A Barcelona, ara, també hi tenim éssers mitològics. Éssers formats per dues meitats de natures diferents. Concretament, són meitat vehicle i meitat persona (persona sostenible). Es tracta dels ciclistes. Ells són els nous centaures. La part de dalt és la humana (sostenible) i la part de baix és la bicicleta. D’aquesta manera poden adoptar indistintament ambdós comportaments: l’humà o el vehicular.

Per exemple, quan van per la calçada són un vehicle, de manera que circulen al davant, al costat o al darrere dels cotxes i les motos, mentre que els vianants s’esperen per creuar. Però, un cop arriben a un pas de zebra, ja es converteixen en vianants. Així, no s’han d’aturar com els vulgars cotxes i les vulgars motos (en definitiva, els vehicles que no són màgics com ells). Els ciclistes, quan són al pas de zebra, es col·loquen al costat dels altres éssers bípeds (els vulgars vianants) i travessen amb ells. Després, es tornen a convertir en vehicles i segueixen el seu camí al costat dels vulgars cotxes i les vulgars motos, fins al proper pas de zebra, on tornen a convertir-se en bípeds.

No està demostrat que es comportin com salvatges als casaments, tot i que algun d’ells sí que circula begut. El cas és que, gràcies a ells, Barcelona s’ha convertit en una rèplica de l’antiga Tesàlia.