miércoles, febrero 16, 2011

L´AVENTURA DE RECICLAR-SE

Modificant un poc la dita podríem afirmar en lloc de renovar-se o morir: “reciclar-se o morir”. Amb eixe esperit de superació i modernització he començat dos cursos de noves tecnologies (Tics).

El primer a l´IES Broch i Llop on un nombrosísim grup de professors estem aprenent a utilitzar amb profit les més de quaranta pissarres digitals en les que se’ns ha dotat per tal de ser un “centre intel·ligent”. Familiaritzar-se amb els nous materials didàctics és una tasca imprescindible per a assolir els nous reptes en l´educació i no perdre el tren de la modernitat (no ens passe com al de la vinyeta). Entre els companys tenim gent per a tots els gusts: convençuts del projecte, incrèduls totals i en gran majoria estem els que no ho veiem del tot clar i lluitem entre la por a no saber estar a l´alçada de les circumstàncies i l’il·lusió per aprendre a ensenyar d´altres formes.

El segon curset en el que m´he "enrolat" està molt més a prop de les inquietuds d’una professora de llatí i molt més lluny de casa. Aquest és més emocionant no sols per la matèria (utilització de recursos per a les assignatures de clàssiques) i l’excel·lent mestra que l’imparteix (Ana Ovando), sinó sobre tot per que es realitza a més de cent kilómetres d´on visc: en Alzira. Malgrat que el primer dia (dilluns passat) em vaig sentir un poc perduda, com Ulisses en el seu llarg viatge, i per poc no arribe a l´hora (després de dues hores i mitja de viatge entre tren i autobús) , vaig quedar molt satisfeta de la “fita” perquè com sempre Ana (optima magistra) ens va fer gaudir aprenent una mica del que s´ha proposat ensenyar-nos. El que no acabe d´entendre és com no s´ha animat més gent a apuntar-se a l´aventura (estem quasi en família) perquè és una fantàstica oportunitat i mereix el sacrifici d´invertir unes quantes vesprades.

¡Tot siga per mantindre l´estatus que ja ostenten de ser els professors de clàssiques els més innovadors i emprenedors a l´hora d´estar a l´última!. Per a comprovar-ho pots assomar-te al planeta dels blocs clàssics ací.

3 comentarios:

Ana dijo...

Ya estás sacándome los colores :-o

No hay buenos maestros sino excelentes alumnos, eso es lo que se cumple en este caso. Lo tuyo tiene mérito, ya son kilómetros para escuchar cosas que ya sabes. Nos vemos el lunes.

Josico dijo...

Deteste profundament les noves tecnologies. Resistiré tot el que puga amb el llibre tradicional, d'eficàcia demostrada.
Sobre cursos i cursets, hi ha alguns que sí que ajuden molt a millorar la nostra activitat docent (felicitacions pel que has trobat en Alzira!!) i d'altres que són l'excusa perquè 4 amics d'algú obtinga un sobresou, jajja.
De tota manera, tens molta raó que no ens podem quedar estancats. A posar-se les piles!!!

Cristóbal dijo...

Les noves tecnologies van molt bé al nostre treball i crec que són ben necessàries però com tots els avanços s'han de saber utilitzar. La pissarra digital és una eina molt adient al nostre treball però a les escoles sols tenim una per cada cicle i col·locades en determinades aules que mai utilitzes per tal de no molestar al mestre o mestra de la classe. Uns diners ben gastas per la nostra estimada conselleria seria dotar a totes les aules de pissarra digital. Merxe en sembla molt bé que faces aquests cursets malgrat els quilòmetres que et toca recòrrer.