Encara que fa un parell de dies que he tornat de la bella Itàlia, no he trobat moment per explicar res del viatge.
Vam començar amb neu i vam acabar en un oratge molt millor, malgrat el fred acusat que es deixava sentir per les terres lombardes.
Ha estat un plaer sentir parlar la llengua més propera a les arrels llatines, i reconèixer els avantatges de tindre la base clàssica per comunicar-se amb els italians (si no s´embalen al parlar).
El més clàssic que he trobat ha estat una fantàstica còpia de la famosa escultura de Canova, Eros i Psique, que es troba a l´interior de la Villa Carlota i davant la qual confesse que em vaig emocionar. Es una obra tant delicada i sensual que et transporta al relat d´Apuleu i l´emoció augmenta.
Si teniu ocasió, apropeu-vos al meravellós llac de Como i en concret a Tremezzo on es troba la Villa mencionada. No us empenedireu.
2 comentarios:
Me hubiera gustado leer en tu post alguna referencia al Congreso.
Me refiero a aquel realizado en Viena y en el que Antonio Canova negoció la devolución de 250 estatuas antiguas del Palazzo Borghese sustraídas por la Francia napoleónica.
La meua psique i el meu eros no són tan harmoniosos. De fet, la meua psique mana massa sobre el meu eros, i així estic, asoletes i posant-li pegues a tot i a tots. Maleïda psique!!!
Publicar un comentario