IN MEDIO VIRTUS

O d´excessos, tsunamis, audiències i congressos.

La natura devastadora i violenta ha malmès una part del món i els morts ocasionats resulten quasi incalculables i la tragèdia , com sempre en estos casos, excessiva.

Les audiències, tant de moda en els nostres temps, també ens donen dades sorprenentment desorbitades: en un cap de setmana un fum de gent ha anat el cine per vore el que ja és la quarta entrega d’una saga que no sé si es podria qualificar com a recomanable, però en tot cas a mi em sembla excessiva en alguns aspectes formals. Amb Torrente 4 ja s’han superat els registres de recaptació que hi havien fins ara.

Tots semblem contagiats per un esperit de desmesura que ens fa espectadors i actors d’esdeveniments que resulten quasi desproporcionats.

Quan fa menys d´un mes em vaig assabentar de la realització d´un congrés sobre educació al meu poble, arrossegada per un excés (altra vegada) d’interès vaig pensar en participar presentant una comunicació que tenia mig preparada per a altre moment. A destall i dedicant més hores de les que calia per no maltractar el cos i, pensant en el viatge a Itàlia que tenia ben a prop, vaig enviar la comunicació a corre cuita.

Ha estat tan massiva la resposta a la convocatòria que a la fi, la majoria de les quasi trenta comunicacions rebudes es van quedar sense presentar (entre d’altres la meua).

Però, seguint amb els excessos: dissabte va haver un excés de presència de polítics en d’inauguració del Congrés en qüestió, i a més, només donar-nos la documentació ens van fer arribar un pamflet de caire electoralista que crec no venia al cas. En ell es feia recordatori dels 400 (no professors clàssics) sinó centres que segons sembla s´han construït en els darrers vuit anys a la Comunitat Valenciana. També hagueren pogut parlar dels més de 900 barracons que tenim repartits per la nostra geografia per falta d´aules, però això haguera estat una mica excessiu (no?).

Per no entrar en detalls massa concrets, diré que ha estat un Congrés d´excessos: massa comunicacions presentades, massa expectatives creades, massa teoria (i poca pràctica), massa escaparatisme, massa presència política monocromàtica.. per haver ha hagut massa referències clàssiques, perquè tot el món sembla saber arrels grecollatines per fer comprendre el significat de les paraules, i inclús hi va haver qui es va inventar un “palabro” insofrible, com ara “androgogia”, per anomenar l´aprenentatge de persones adultes (significaria, en tot cas, ensenyar a homes, no??) .

Ens hem passat en tot, fins a l´extrem de que la participació d´un representat del nostre col.lectiu clàssic en la taula redona de debat també va ser desproporcionada i una en lloc d´alegrar-se perquè ens tenen en compte per a aquest tipus d’actes, té una mica de vergonya en sentir-se catalogada entre éssers “sapientíssims” i raríssims que podem mencionar cites d´autors del nostre àmbit o d´altre amb una “auctoritas” que ens permet fer una referència equivocada a un diàleg de Plató en lloc del que tocava i quedar-nos més amples que llargs i rebent els aplaudiments del públic, com si fórem herois clàssics, és clar.

I és que com diu la professora Mercedes Madrid, els herois, en el fons, són excessius.